Aquest estiu de 2025, s’han iniciat els treballs forestals de conservació i millora de les pinedes de pi negre del Pirineu, comprenent un seguit d’accions de millora i conservació d’aquest hàbitat d’alta muntanya, classificat com a hàbitat d’interès comunitari prioritari per la UE, i del qual Catalunya en té la major representació de tot Europa.
Les intervencions forestals es preveu que s’executin més de 300 ha de bosc, amb dues tipologies de gestió, complementàries, però amb objectius diferents. Per una banda, en determinats boscos es planteja la posada en pràctica i promoció d’una gestió forestal multifuncional basada en els principis de la silvicultura naturalística, integrant els elements clau per a la conservació i millora de la biodiversitat. “L’enfocament multifuncional té com a finalitat compatibilitzar els dos objectius de la massa forestal (productiu i de conservació de la biodiversitat), mentre que la silvicultura naturalística és la tècnica escollida al projecte pel seu alt nivell d’afinament i eficiència i perquè permet una curosa integració dels criteris de millora de la biodiversitat. Aquest model de gestió aplica aclarides selectives, amb marcatge d’arbre individual (peu a peu), recolzant-se a les dinàmiques naturals de l’ecosistema, afavorint la regeneració natural constant, la diversitat estructural i d’espècies, i la fertilitat del sòl, tot mantenint la coberta arbrada i generant fusta comercial. D’aquesta manera s’aconsegueix un bosc més divers, vital, i resilient davant situacions d’estrès biòtic o abiòtic. Els treballs ja han començat a les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà, on s’han executat gairebé 40 hectàrees. Durant la tardor de 2025, també s’han iniciat treballs a les comarques del Ripollès, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
L’altra tipologia de gestió, que s’ha posat en marxa aquest estiu, és la millora de l’hàbitat en rodals destinats a lliure evolució. En aquest cas, s’han seleccionat boscos que ja es troben en un estat de conservació acceptable i , on hi comencen a aparèixer algunes de les característiques pròpies dels boscos madurs, com per exemple, arbres molt grossos i/o molt vells o fusta morta grossa en peu i a terra, que generen petites clarianes que afavoreixen la regeneració natural i incrementen l’heterogeneïtat estructural del bosc. Es tracta de boscos amb una major capacitat d’acollir biodiversitat, malgrat ser molt escassos en l’actualitat.
Les actuacions previstes en aquests boscos van dirigides a incrementar aquests atributs de maduresa, preparant la dinàmica del bosc a la lliure evolució, és a dir, a la no intervenció silvícola en el futur i que en els acords signats s’ha establert per un període de 25 anys.
El projecte intervé tant en propietats tant públiques com privades, a través d’acords voluntaris amb les mateixes propietats, i té un marcat caràcter demostratiu. D’aquesta manera, s’actua en una superfície relativament petita, però de la qual se n’obtindrà una informació molt valuosa per extrapolar el model de gestió al conjunt de l’hàbitat. És per això que s’han dedicat molts esforços en el seguiment de les actuacions i el seu impacte sobre l’ecosistema.