Àmbit d'actuació
El projecte LIFE UNCINATA es durà a terme en 6 espais de la Xarxa Natura2000 de Catalunya i Navarra, dels qualse: 1 Parc Nacional, 3 Parcs Naturals, 1 Reserva Natural. Quatre espais coincideixen a més a més com a Reserves Nacionals de Caça.
SAC ES00000018
Es tracta de la millor representació del Prepirineu calcari català. Té el seu punt més alt en el cim del Vulturó (2649m). Cal destacar l’interès biogeogràfic d’aquest espai, en ser un bon representant de la transició d’hàbitats de tipus mediterrani a hàbitats subalpins i alpins. Els primers se situen, principalment, en els fons de vall generant microambients molt singulars. L’espai es caracteritza pels seus relleus calcaris abruptes, entre els quals destaca el modelatge càrstic, amb una clara asimetria en els seus dos vessants. Cal ressaltar la gran diversitat de paisatges d’aquest territori, que presenten una zonació altitudinal típica que va des de l’estrat basal amb alzinars mediterranis fins als prats alpins dels nivells culminals de Festuca airoides, passant per diferents formacions boscoses de caràcter submediterrani (domini de Quercus pubescens), fagedes eurosiberianes, boscos boreals de pi roig (Pinus sylvestris) i avet (Abies alba) i, finalment els boscos subalpins de pi negre. Entre les espècies de flora es localitzen algunes endèmiques o molt rares en la resta de Catalunya com per exemple Xatardia scabra, Woodsia glabel·la, Potentilla nivalis, Adonis pyrenaica i Campanula jaubertiana. Un altre element botànic a destacar és Cypripedium calceolus, o sabateta de la Mare de Déu, orquídia de gran interès botànic, i també, social. Les especials condicions biogeogràfiques de l’espai també determinen la presència de gran varietat d’espècies de fauna entre les quals cal destacar algunes que es troben en el límit de la seva àrea de distribució, com l’isard (Rupicapra pyrenaica), el gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius) o el mussol pirinenc (Aegolius funereus). Entre els invertebrats, destaquen espècies endèmiques o rares d’aràcnids (Troglohyphantes orpheus) i heterópteros (Loricula pselafiformis).
SAC ES5130010
En aquest espai es troben representats gran part dels paisatges propis del Prepirineu central en el seu límit meridional, amb alguns elements pirinencs que han penetrat fins als nivells culminals d’aquest territori (Cap del Boumort, 2.076 m). En el seu vessant sud es produeix una major representació dels paisatges mediterranis i submediterranis. Constitueix el límit meridional de distribució d’alguns elements de la flora i fauna d’alta muntanya. Les pinedes de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii) i de pi roig ocupen una gran extensió, i apareixen acompanyats de forma puntual de sotabosc de boixerola (Arctostaphilos uva-ursii), entre altres espècies (Juniperus communis, Cotoneaster integerrimus, etc.). Només en les zones més altes destaca la presència de boscos subalpins dominats pel pi negre, sovint amb amb Sesleria caerulea, en la seva única localitat coneguda al Prepirineu central. El fet de situar-se en una zona de transició entre la regió mediterrània i l’alpina, proveeix a l’espai d’una flora especialment diversa i molt rica en espècies rares, en ser un dels límits meridionals de distribució dels oròfits pirinencs (Narcissus alpestris, Pulsatilla alpina, Thymelaea nivalis, Denthawia tenuifolia, Aquilegia pirenaica, etc.). Cal destacar les comunitats vegetals rupícoles de les parets calcàries del congost de Collegats. Aquesta riquesa i diversitat d’ambients també es tradueix en una variada comunitat faunística. Destaca la presència de gran varietat d’espècies de grans rapinyaires, sent un dels espais de major interès per a aquest grup en el conjunt dels Pirineus. També cal destacar la presència de moltes espècies pròpies de l’alta muntanya, que troben sovint el seu límit meridional de distribució, entre les quals estan el gall salvatge el mussol boreal, la perdiu xerra (Perdix perdix ssp. hispaniensis), el picot negre o el pela-roques (Tichodroma muraria).
SAC ES0000022
Un dels millors representants dels sistemes naturals del Pirinenc axial granític. Destaquen els relleus quaternaris sobre granits i pissarres que formen diverses formes de relleu abrupte, espectacular i singular, a causa del modelatge glacial i peri-glacial (tarteres, cingleres, congostos, llacs, circs glacials, estanys, valls en U, etc.). A més del granit, en el sector nord-est i sud-oest apareixen pissarres, esquistos i calcàries. En el sector sud-oriental apareixen materials calcaris del Devonià, fonamentalment de caràcter silícic. Aquest lloc mostra un sistema lacustre i fluvial variat i de notable interès. La vegetació forma un mosaic de gran diversitat de comunitats vegetals pirinenques, en funció de diversos gradients ambientals com l’altitud (fins als 3029 metres del pic de Comaloforno), el substrat, i la humitat. Si bé els boscos ocupen una proporció reduïda de la zona central de la ZEC (que coincideix amb el Parc Nacional d’Aigüestortes), dominada pels pastures i penyes, la seva representació augmenta en les àrees perifèriques, on predominen els boscos de coníferes (sobretot pi roig, avet i pi negre) dels pisos montà i subalpí. També es troben representats els boscos pioners de bedoll, masses mixtes de caducifolis i altres formacions mixtes com la fageda-avetosa.
La flora és de gran riquesa, amb plantes poc comunes o rares als Pirineus, com Pinguicula alpina, Alchemilla pentaphyllea, Campanula jaubertiana o Saxifraga androsacea. L’espai també conté una gran riquesa criptogámica i briofítica amb diverses espècies àrtic-alpines úniques a la Península Ibèrica i algunes relíquies terciàries. Destaquen també els aiguamolls d’alta muntanya i torberes, amb espècies de gran interès a escala pirinenca, com Drosera anglica, Utricularia minor, o Scorpidium scorpioides. En general, la fauna és la pròpia d’alta muntanya pirinenca, però en les zones més baixes penetra la fauna mediterrània. Alguns exemples de la fauna més representativa són l’isard, el gall fer o l’almesquera (Galemys pyrenaicus) la important població d’ermini (Mustela erminea), entre moltes altres. Els prats situats en algunes àrees perimetrals d’aquest espai constitueixen una zona d’elevat interès per a l’alimentació dels ocells rapaços necròfags. De la fauna invertebrada destaca la presència d’espècies de mol·luscos relictes als Pirineus, com Pisidium hibernicum i Discus ruderatus, o Phenacolimax annularis, que no es troba en la resta del Pirineu. Hi ha espècies rares de coleòpters com Carabus rutilans ssp. opulentus, heteròpters amb diverses espècies que tenen el seu límit meridional (Arctocorisa carinata, Platycranus longicornis), i lepidòpters d’espècies singulars com Thera stragulata i Heliothea discoidaria.
SAC ES130003
Es tracta d’un dels millors representants de l’Alt Pirineu silícic català, i que inclou el seu punt més alt (Pica d’Estats, 3143m). El paisatge vegetal es caracteritza per la seva gran diversitat i inclou totes les unitats de vegetació típiques de la zonació altitudinal del Pirinenc Central. En l’extrem nord-occidental destaquen magnífiques representacions del paisatge subalpí, les pinedes de pi negre silicícoles i els matolls de neret (Rhododendron ferri ugineum). L’estrat alpí, molt divers, inclou prats i pastures acidòfiles i calcícoles, comunitats rupestres, i altres. En les zones baixes del sector nord-oriental apareixen boscos de marcat caràcter mediterrani, com el carrascar (Quercus ilex ssp. rotundifolia), exemple de la penetració mediterrània a les valls altes del Pirineu. També es troben molt representats les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis) i les pinedes de pi roig. Tot i que els boscos de ribera són més aviat reduïts, en alguns trams fluvials de la zona sud es poden trobar interessants comunitats de sarga (Salix eleagnos) o alguns trams ben conservats de vernedes (Alnus glutinosa). Juntament amb l’espai d’Aigüestortes és el millor representant de la fauna del Pirineu Central, caracteritzada per la presència de nombroses espècies de caràcter alpí com l’isard, l’ermini, o la perdiu blanca (Lagopus mutus). No obstant això, destaca la importància de l’espai per les poblacions de dues espècies emblemàtiques del Pirineu, com el gall fer o l’os bru (Ursus arctos).
SAC ES5120002
Aquest lloc és una mostra de la geomorfologia glacial i periglacial del Pirinenc oriental i permet observar formes topogràfiques d’alta complexitat com, per exemple, circs i congestes. Les capçaleres dels rius Ter i Freser estan constituïdes per fil·lites i gresos intercalats per carbonatades -marbres- i per gresos hercinians. A nivell geològic, destaca el gneis de Núria-Carançà-Canigó. El fort gradient altitudinal fa possible trobar gran diversitat de comunitats vegetals: el pis montà està dominat per boscos caducifolis mesoxeròfils, mentre que en el pis subalpí dominen les coníferes, entre les quals destaquen els boscos de pi negre. Els prats dominats per Festuca airoides o Nardus sp., caracteritzen l’estrat alpí. La seva situació geogràfica i riquesa d’ambients permet trobar entre la vegetació alguns endemismes i espècies rares en el conjunt dels Pirineus (Papaver rhaeticum, Viola diversifolia, Senecio leucophyllus, etc.) així com nombrosos fongs, líquens i briòfits. També cal destacar les comunitats pròpies d’afloraments rocosos, els matolls alpins, els aiguamolls de muntanya o les comunitats megafòrbiques, per exemple amb Adenostyles alliariae . Entre la fauna, destaca per ser el límit oriental de distribució de moltes espècies de l’alta muntanya pirinenca, com la perdiu blanca, el gall fer o l’almesquera. La capçalera dels rius Ter i Freser està poblada per una fauna d’alta muntanya i comunitats de muntanya diferents a les d’altres rius pirinencs. La fauna invertebrada també inclou nombrosos endemismes, espècies rares i vulnerables de mol·luscos (Arianta xatarti), aràcnids, lepidòpters, heteròpters (Epirrhoe tristata, Boloria napaea, Plagiognathus abrotani), miriàpodes (Lithobius ambulotentus) i coleòpters (Geotrechus puigmalensis).
SAC ES0000123
Des del punt de vista dels hàbitats, Larra-Aztaparreta és especialment important perquè alberga l’única representació a Navarra de determinats hàbitats de la Directiva típicament alpins o subalpins i també d’alguns subtipus característics d’aquests pisos. En el LIC Larra-Aztaparreta s’han determinat un total de 27 subtipus d’hàbitats naturals que s’agrupen en boscos de fagedes i pinedes (42%), matolls (3,97%), pastures (22,21%) i vegetació de penyes (casmofítica), de tarteres i llits (29,28%). La pràctica totalitat de la superfície de Larra-Aztaparreta està ocupada per hàbitats naturals o seminaturals (només 11,33 ha de cultius), la majoria d’ells són considerats hàbitats de la Directiva, 14 d’interès comunitari (23 subtipus) i 2 d’interès prioritari (4 subtipus). Entre els hàbitats de la Directiva que únicament apareixen a Larra-Aztaparreta trobem les pastures de Festuca eskia (Codi de la Directiva 92/43/CEE (*CodUE) 6140), juntament amb la pineda de pi negre (CodUE 9430*, hàbitat d’interès prioritari) que amb els seus dos subtipus (pineda amb neret i pineda amb boixerola), manté pràcticament el 100% de la seva superfície a Larra-Aztaparreta i per tant aquest LIC és un espai prioritari per a la seva conservació. Larra-Aztaparreta és a més la zona més representativa per als dos subtipus dels matolls subalpins (CodUE 4060), hàbitat que també apareix, a pesar que ocupa superfícies molt petites en altres llocs; no obstant això, el subtipus dels matolls subalpins de Vaccinium uliginosum ssp. microphyllum es troba únicament a Larra-Aztaparreta. Entre les espècies lligades a boscos destaca Sorbus hybrida Vulnerable en la Llista Vermella de Plantes Vasculars Espanyola de la UICN i Buxbaumia viridis que és una escassa molsa especialista de fusta en descomposició d’avets, inclosa a l’Annex II de la Directiva d’Hàbitats. Entre les espècies d’interès lligades a pastures humides Dactylorhiza majalis i Swertia perennis són considerades com a Vulnerables en el Catàleg de Flora Amenaçada de Navarra.
En pastures pedregoses i pastures mesòfiles cal ressaltar Agrostis truncatula ssp. commista i Minuartia cerastiifolia, vulnerables i Arctostaphylos alpinus, sensible a l’Alteració de l’Hàbitat. Narcissus asturiensis ssp. jacetanus està inclosa en l’Annex II de la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE). Finalment, entre les espècies característiques de penyes i tarteres estan protegides en el Catàleg de Flora Amenaçada de Navarra com a Vulnerables, Adonis pyrenaica, Buglossoides despesanii, Leucanthemum maximum i com a Sensibles a l’Alteració de l’Hàbitat Lathyrus vivantii. D’entre les espècies d’invertebrats incloses en la Directiva d’Hàbitat hi ha cites del cerambícid Rosalia alpina, i de dues espècies de papallones: Maculinea arion, formiguera gran (Phenagris arion) o la papallona apol·lo (Parnassius apollo). A Larra-Aztaparreta podem trobar set espècies d’amfibis. Destaca la presència de dos endemismes, el tritó pirinenc (Calotriton asper) i la granota pirinenca (Granota pyrenaica). Dins dels ocells rupícoles destaquen les necròfagues com el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’aufrany comú (Neophron percnopterus) i voltor comú (Gyps fulvus), els rapinyaires rupícoles com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus), i altres ocells d’interès associats a farallons o ambients rocallosos com el cercavores (Prunella collaris), el pela-roques, la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis). Entre els ocells lligats als mitjans forestals destaquen el picot garser dorsblanc (Dendrocopos leucotos ssp. lilfordi), el picot negre i el mussol pirinenc, que en les pinedes de pi negre de Larra-Aztaparreta manté el 100% de la població navarresa d’aquesta espècie. Així i tot, podríem dir que l’ocell més significatiu dels boscos de Larra-Aztaparreta és el gall fer, que també compta en aquest LIC amb la seva única població navarresa. Entre les espècies d’espais més oberts, en zones en mosaic de pedreres amb matollar de Ulex sp. Erica sp., etc. apareix la perdiu xerra. Les pastures alpines, ja per sobre de 1.900-2.000 m., són l’hàbitat de la perdiu blanca, que roman en aquestes cotes al llarg de tot el seu cicle vital i troba els seus hàbitats favorables a Navarra únicament a Larra-Aztaparreta. Malgrat que el mamífer més significatiu és l’os bru, també destaca l’isard, que manté la seva major població navarresa al massís de Larra, sent aquest el límit de distribució occidental de l’espècie als Pirineus.