El nou projecte vol conservar, restaurar i fer més resilients els boscos de pi negre dels Pirineus, un hàbitat d’interès prioritari a Europa.
Els resultats de Life UNCINATA* serviran de base per la creació de plans de conservació de l’hàbitat i actuacions transferibles a escala pirinenca.
El 14 de febrer es va celebrar al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) la reunió d’inici del projecte Life UNCINATA*, que té per objectiu la restauració, conservació i resiliència dels boscos de pi negre (Pinus uncinata) en sòls calcaris als Pirineus.
Life UNCINATA* és un projecte coordinat pel CTFC en què participa un consorci format pel CREAF, el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya La Pedrera, Integra Pirineus, i Gestión Ambiental de Navarra SA. Amb un pressupost de 3.736.434 €, procedent en un 75% del programa LIFE de la UE, el consorci disposa de cinc anys per desenvolupar accions demostratives enfocades a la millora de la biodiversitat, la compatibilització de les activitats humanes i la mitigació d’impactes, com els derivats d’incendis severs o intensa herbivoria, sobre els boscos de pi negre.
Durant la reunió, es va destacar la importància de la conservació d’aquest hàbitat singular, ja que les característiques del substrat calcari influeixen en la vegetació que s’hi troba, fent d’aquest tipus de boscos de pi negre un hàbitat de conservació prioritari per la UE. “Aquest és un hàbitat que només es troba en al Pirineus i als Alps, i és un element important per preservar la biodiversitat dels ecosistemes, tal i com indica la Directiva Hàbitats de la UE. A part de l’interès de les espècies que el conformen hi conflueixen múltiples interessos de caire productiu i recreatiu, i és fonamental per evitar la pèrdua de sols”, explica Victor Sazatornil, investigador del CTFC i coordinador del projecte.
Amb l’objectiu general de restaurar, conservar i fer més resilients els boscos de pi negre l’equip investigador durà a terme accions a diferents espais protegits del Pirineu com ara el parc nacional d’Aigüestortes, els parcs naturals de l’Alt Pirineu, Cadí-Moixeró i de Capçaleres del Ter i del Freser, la reserva nacional de caça de Boumort, la reserva forestal de Larra-Aztaparreta a Navarra, i en tres grans finques privades, com ho són la muntanya d’ Alinyà, Pedró-Rasos i L’Estany.
Partint d’una diagnosi inicial de l’estat de les pinedes sobre substrat calcari, l’equip investigador crearà plans de conservació de l’hàbitat per cadascuna de les Zones Especials de Conservació (ZEC) en les que es treballarà. Entre altres accions, el projecte contempla realitzar millores en boscos que es deixaran a lliure evolució així com en boscos on hi conviuen diferents objectius a part de la conservació. Segons el lloc i les problemàtiques prèviament identificades, es reconduirà la pastura de bestiar domèstic així com d’herbívors salvatges en determinats punts, es faran accions per regular l’excés de freqüentació humana; i es reduirà la vulnerabilitat als incendis forestals d’alguns boscos. “La introducció de nous models de gestió forestal multifuncional pot contribuir a mitigar les problemàtiques a què s’enfronta aquest hàbitat”, indica Pol Guardis, investigador del CTFC. A demés, de la mateixa manera que altres projectes del programa LIFE, es contempla un seguit d’accions dirigides a la posada en valor de l’hàbitat i de les accions que s’hi duran a terme.
S’espera que les accions de conservació i restauració desenvolupades pel Life UNCINATA* serveixin de model i siguin transferibles a la resta de boscos de Pinus uncinata d’Europa que pateixin, o puguin patir, en un futur no massa llunyà, els mateixos problemes de conservació que els boscos en els que treballarà el projecte. “Esperem que els resultats ens serveixin per crear nous plans de conservació i actuacions transferibles al conjunt de l’hàbitat a escala europea”, diu Sazatornil. Així, el projecte vol contribuir al desenvolupament i la gestió de la xarxa Natura 2000, i a l’assoliment dels objectius de l’Estratègia Europea per a la Biodiversitat, 2030.