Hàbitat

Des del punt de vista dels hàbitats, Larra-Aztaparreta és especialment important perquè alberga l’única representació a Navarra de determinats hàbitats de la Directiva típicament alpins o subalpins i també d’alguns subtipus característics d’aquests pisos. En el LIC Larra-Aztaparreta s’han determinat un total de 27 subtipus d’hàbitats naturals que s’agrupen en boscos de fagedes i pinedes (42%), matolls (3,97%), pastures (22,21%) i vegetació de penyes (casmofítica), de tarteres i llits (29,28%). La pràctica totalitat de la superfície de Larra-Aztaparreta està ocupada per hàbitats naturals o seminaturals (només 11,33 ha de cultius), la majoria d’ells són considerats hàbitats de la Directiva, 14 d’interès comunitari (23 subtipus) i 2 d’interès prioritari (4 subtipus). Entre els hàbitats de la Directiva que únicament apareixen a Larra-Aztaparreta trobem les pastures de Festuca eskia (Codi de la Directiva 92/43/CEE (CodUE) 6140), juntament amb la pineda de pi negre (CodUE 9430, hàbitat d’interès prioritari) que amb els seus dos subtipus (pineda amb neret i pineda amb boixerola), manté pràcticament el 100% de la seva superfície a Larra-Aztaparreta i per tant aquest LIC és un espai prioritari per a la seva conservació. Larra-Aztaparreta és a més la zona més representativa per als dos subtipus dels matolls subalpins (CodUE 4060), hàbitat que també apareix, a pesar que ocupa superfícies molt petites en altres llocs; no obstant això, el subtipus dels matolls subalpins de Vaccinium uliginosum ssp. microphyllum es troba únicament a Larra-Aztaparreta.

Flora

Entre les espècies lligades a boscos destaca Sorbus hybrida Vulnerable en la Llista Vermella de Plantes Vasculars Espanyola de la UICN i Buxbaumia viridis que és una escassa molsa especialista de fusta en descomposició d’avets, inclosa a l’Annex II de la Directiva d’Hàbitats. Entre les espècies d’interès lligades a pastures humides Dactylorhiza majalis i Swertia perennis són considerades com a Vulnerables en el Catàleg de Flora Amenaçada de Navarra. En pastures pedregoses i pastures mesòfiles cal ressaltar Agrostis truncatula ssp. commista i Minuartia cerastiifolia, vulnerables i Arctostaphylos alpinus, sensible a l’Alteració de l’Hàbitat. Narcissus asturiensis ssp. jacetanus està inclosa en l’Annex II de la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE). Finalment, entre les espècies característiques de penyes i tarteres estan protegides en el Catàleg de Flora Amenaçada de Navarra com a Vulnerables, Adonis pyrenaica, Buglossoides despesanii, Leucanthemum maximum i com a Sensibles a l’Alteració de l’Hàbitat Lathyrus vivantii.

Fauna

D’entre les espècies d’invertebrats incloses en la Directiva d’Hàbitat hi ha cites del cerambícid Rosalia alpina, i de dues espècies de papallones: Maculinea arion, formiguera gran (Phenagris arion) o la papallona apol·lo (Parnassius apollo). A Larra-Aztaparreta podem trobar set espècies d’amfibis. Destaca la presència de dos endemismes, el tritó pirinenc (Calotriton asper) i la granota pirinenca (Granota pyrenaica). Dins dels ocells rupícoles destaquen les necròfagues com el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’aufrany comú (Neophron percnopterus) i voltor comú (Gyps fulvus), els rapinyaires rupícoles com l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus), i altres ocells d’interès associats a farallons o ambients rocallosos com el cercavores (Prunella collaris), el pela-roques, la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis). Entre els ocells lligats als mitjans forestals destaquen el picot garser dorsblanc (Dendrocopos leucotos ssp. lilfordi), el picot negre i el mussol pirinenc, que en les pinedes de pi negre de Larra-Aztaparreta manté el 100% de la població navarresa d’aquesta espècie. Així i tot, podríem dir que l’ocell més significatiu dels boscos de Larra-Aztaparreta és el gall fer, que també compta en aquest LIC amb la seva única població navarresa. Entre les espècies d’espais més oberts, en zones en mosaic de pedreres amb matollar de Ulex sp. Erica sp., etc. apareix la perdiu xerra. Les pastures alpines, ja per sobre de 1.900-2.000 m., són l’hàbitat de la perdiu blanca, que roman en aquestes cotes al llarg de tot el seu cicle vital i troba els seus hàbitats favorables a Navarra únicament a Larra-Aztaparreta. Malgrat que el mamífer més significatiu és l’os bru, també destaca l’isard, que manté la seva major població navarresa al massís de Larra, sent aquest el límit de distribució occidental de l’espècie als Pirineus.