Hàbitat

Un dels millors representants dels sistemes naturals del Pirinenc axial granític. La vegetació forma un mosaic de gran diversitat de comunitats vegetals pirinenques, en funció de diversos gradients ambientals com l’altitud (fins als 3029 metres del pic de Comaloforno), el substrat, i la humitat. Si bé els boscos ocupen una proporció reduïda de la zona central de la ZEC (que coincideix amb el Parc Nacional d’Aigüestortes), dominada pels pastures i penyes, la seva representació augmenta en les àrees perifèriques, on predominen els boscos de coníferes (sobretot pi roig, avet i pi negre) dels pisos montà i subalpí. També es troben representats els boscos pioners de bedoll, masses mixtes de caducifolis i altres formacions mixtes com la fageda-avetosa.

Relleu i Paisatge

Destaquen els relleus quaternaris sobre granits i pissarres que formen diverses formes de relleu abrupte, espectacular i singular, a causa del modelatge glacial i peri-glacial (tarteres, cingleres, congostos, llacs, circs glacials, estanys, valls en U, etc.). A més del granit, en el sector nord-est i sud-oest apareixen pissarres, esquistos i calcàries. En el sector sud-oriental apareixen materials calcaris del Devonià, fonamentalment de caràcter silícic. Aquest lloc mostra un sistema lacustre i fluvial variat i de notable interès.

Flora

La flora és de gran riquesa, amb plantes poc comunes o rares als Pirineus, com Pinguicula alpina, Alchemilla pentaphyllea, Campanula jaubertiana o Saxifraga androsacea. L’espai també conté una gran riquesa criptogámica i briofítica amb diverses espècies àrtic-alpines úniques a la Península Ibèrica i algunes relíquies terciàries. Destaquen també els aiguamolls d’alta muntanya i torberes, amb espècies de gran interès a escala pirinenca, com Drosera anglica, Utricularia minor, o Scorpidium scorpioides.

Fauna

En general, la fauna és la pròpia d’alta muntanya pirinenca, però en les zones més baixes penetra la fauna mediterrània. Alguns exemples de la fauna més representativa són l’isard, el gall fer o l’almesquera (Galemys pyrenaicus) la important població d’ermini (Mustela erminea), entre moltes altres. Els prats situats en algunes àrees perimetrals d’aquest espai constitueixen una zona d’elevat interès per a l’alimentació dels ocells rapaços necròfags. De la fauna invertebrada destaca la presència d’espècies de mol·luscos relictes als Pirineus, com Pisidium hibernicum i Discus ruderatus, o Phenacolimax annularis, que no es troba en la resta del Pirineu. Hi ha espècies rares de coleòpters com Carabus rutilans ssp. opulentus, heteròpters amb diverses espècies que tenen el seu límit meridional (Arctocorisa carinata, Platycranus longicornis), i lepidòpters d’espècies singulars com Thera stragulata i Heliothea discoidaria.