HÀBITAT

Es tracta de la millor representació del Prepirineu calcari català. Té el seu punt més alt en el cim del Vulturó (2649m). Cal destacar l’interès biogeogràfic d’aquest espai, en ser un bon representant de la transició d’hàbitats de tipus mediterrani a hàbitats subalpins i alpins. Els primers se situen, principalment, en els fons de vall generant microambients molt singulars.

RELLEU I PAISATGE

L’espai es caracteritza pels seus relleus calcaris abruptes, entre els quals destaca el modelatge càrstic, amb una clara asimetria en els seus dos vessants. Cal ressaltar la gran diversitat de paisatges d’aquest territori, que presenten una zonació altitudinal típica que va des de l’estrat basal amb alzinars mediterranis fins als prats alpins dels nivells culminals de Festuca airoides, passant per diferents formacions boscoses de caràcter submediterrani (domini de Quercus pubescens), fagedes eurosiberianes, boscos boreals de pi roig (Pinus sylvestris) i avet (Abies alba) i, finalment els boscos subalpins de pi negre.

FLORA

Entre les espècies de flora es localitzen algunes endèmiques o molt rares en la resta de Catalunya com per exemple Xatardia scabra, Woodsia glabel·la, Potentilla nivalis, Adonis pyrenaica i Campanula jaubertiana. Un altre element botànic a destacar és Cypripedium calceolus, o sabateta de la Mare de Déu, orquídia de gran interès botànic, i també, social.

FAUNA

Les especials condicions biogeogràfiques de l’espai també determinen la presència de gran varietat d’espècies de fauna entre les quals cal destacar algunes que es troben en el límit de la seva àrea de distribució, com l’isard (Rupicapra pyrenaica), el gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius) o el mussol pirinenc (Aegolius funereus). Entre els invertebrats, destaquen espècies endèmiques o rares d’aràcnids (Troglohyphantes orpheus) i heterópteros (Loricula pselafiformis).