L’actuació incorpora tres models de caixa adaptats al rater de bigotis gros, l’orellut daurat i el ratpenat de bosc europeu, amb l’objectiu de compensar la manca de cavitats naturals
En el marc del projecte, s’ha instal·lat una xarxa de refugis artificials destinada a afavorir la presència i la conservació de tres espècies de ratpenats vinculades als ecosistemes forestals de muntanya. L’actuació vol incrementar la disponibilitat d’espais adequats perquè aquests mamífers puguin refugiar-se, descansar i reproduir-se als boscos pirinencs.
La intervenció ha comportat la col·locació de tres models diferents de caixes refugi, cadascun dels quals s’ha seleccionat tenint en compte les característiques biològiques i els requeriments específics de les espècies a les quals s’adreça. En concret, l’actuació se centra en el rater de bigotis gros (Myotis mystacinus), l’orellut daurat (Plecotus auritus) i el ratpenat de bosc europeu (Barbastella barbastellus).
Amb aquesta diferenciació, el projecte busca oferir refugis més adequats per a cadascuna de les espècies i augmentar les possibilitats que els nous dispositius siguin localitzats i utilitzats pels ratpenats.
Una resposta a la manca de cavitats naturals
La disponibilitat de cavitats és un factor important per a la conservació dels ratpenats forestals. Aquests animals necessiten espais protegits on puguin descansar, resguardar-se de les condicions meteorològiques i, en determinats moments del seu cicle vital, reproduir-se i establir colònies.
La instal·lació de refugis artificials té com a objectiu principal compensar la manca de cavitats naturals adequades als sectors forestals on s’ha desenvolupat l’actuació. Les caixes no substitueixen els processos naturals del bosc, però poden aportar refugis complementaris mentre es promouen unes condicions forestals més favorables per a aquestes espècies.
L’actuació també permetrà obtenir informació sobre l’ús que els ratpenats fan dels diferents models instal·lats. Per aquest motiu, el seguiment tècnic serà essencial per comprovar si les caixes són ocupades, identificar quines espècies les utilitzen i valorar l’eficàcia de la mesura.
Les primeres ocupacions, previstes per a la pròxima temporada d’estiu
L’equip tècnic responsable del seguiment preveu que els primers resultats es puguin observar durant els pròxims mesos. La previsió és que, a partir de la pròxima temporada d’estiu, alguns individus o colònies comencin a ocupar els refugis instal·lats.
Aquesta ocupació, però, encara no es pot donar per confirmada. Els resultats dependran de la capacitat dels ratpenats per localitzar els nous refugis i de l’adequació de cada caixa a les condicions concretes del seu entorn. Les revisions posteriors permetran determinar el grau d’utilització de la xarxa i, si escau, introduir ajustos en la ubicació o en les característiques dels dispositius.
El seguiment també ajudarà a conèixer millor la resposta de les tres espècies davant aquesta mena d’actuacions i aportarà informació útil per orientar futures mesures de conservació als boscos de muntanya.
Ratpenats com a indicadors de la qualitat dels boscos
La instal·lació dels refugis forma part de les actuacions de conservació de la biodiversitat impulsades pel projecte LIFE UNCINATA*. La iniciativa considera els ratpenats un grup faunístic rellevant per valorar l’estat de conservació dels boscos de pi negre, ja que la seva presència està relacionada amb la disponibilitat de refugis i amb les condicions ecològiques de l’hàbitat forestal.
L’actuació busca, per tant, beneficiar directament les tres espècies seleccionades i, alhora, reforçar el coneixement sobre la biodiversitat associada als boscos pirinencs. La xarxa de caixes refugi esdevé així una eina complementària dins d’una estratègia més àmplia de conservació i seguiment dels ecosistemes forestals de muntanya.
Amb aquesta mesura, el projecte LIFE UNCINATA* avança en la millora de les condicions d’hàbitat per a la fauna forestal i posa en relleu la importància de conservar no només els arbres, sinó també les estructures, cavitats i processos naturals que permeten als boscos acollir una biodiversitat rica i diversa.
Nous refugis per als ratpenats dels boscos pirinencs
L’actuació incorpora tres models de caixa adaptats al rater de bigotis gros, l’orellut daurat i el ratpenat de bosc europeu, amb l’objectiu de compensar la manca de cavitats naturals
En el marc del projecte, s’ha instal·lat una xarxa de refugis artificials destinada a afavorir la presència i la conservació de tres espècies de ratpenats vinculades als ecosistemes forestals de muntanya. L’actuació vol incrementar la disponibilitat d’espais adequats perquè aquests mamífers puguin refugiar-se, descansar i reproduir-se als boscos pirinencs.
La intervenció ha comportat la col·locació de tres models diferents de caixes refugi, cadascun dels quals s’ha seleccionat tenint en compte les característiques biològiques i els requeriments específics de les espècies a les quals s’adreça. En concret, l’actuació se centra en el rater de bigotis gros (Myotis mystacinus), l’orellut daurat (Plecotus auritus) i el ratpenat de bosc europeu (Barbastella barbastellus).
Amb aquesta diferenciació, el projecte busca oferir refugis més adequats per a cadascuna de les espècies i augmentar les possibilitats que els nous dispositius siguin localitzats i utilitzats pels ratpenats.
Una resposta a la manca de cavitats naturals
La disponibilitat de cavitats és un factor important per a la conservació dels ratpenats forestals. Aquests animals necessiten espais protegits on puguin descansar, resguardar-se de les condicions meteorològiques i, en determinats moments del seu cicle vital, reproduir-se i establir colònies.
La instal·lació de refugis artificials té com a objectiu principal compensar la manca de cavitats naturals adequades als sectors forestals on s’ha desenvolupat l’actuació. Les caixes no substitueixen els processos naturals del bosc, però poden aportar refugis complementaris mentre es promouen unes condicions forestals més favorables per a aquestes espècies.
L’actuació també permetrà obtenir informació sobre l’ús que els ratpenats fan dels diferents models instal·lats. Per aquest motiu, el seguiment tècnic serà essencial per comprovar si les caixes són ocupades, identificar quines espècies les utilitzen i valorar l’eficàcia de la mesura.
Les primeres ocupacions, previstes per a la pròxima temporada d’estiu
L’equip tècnic responsable del seguiment preveu que els primers resultats es puguin observar durant els pròxims mesos. La previsió és que, a partir de la pròxima temporada d’estiu, alguns individus o colònies comencin a ocupar els refugis instal·lats.
Aquesta ocupació, però, encara no es pot donar per confirmada. Els resultats dependran de la capacitat dels ratpenats per localitzar els nous refugis i de l’adequació de cada caixa a les condicions concretes del seu entorn. Les revisions posteriors permetran determinar el grau d’utilització de la xarxa i, si escau, introduir ajustos en la ubicació o en les característiques dels dispositius.
El seguiment també ajudarà a conèixer millor la resposta de les tres espècies davant aquesta mena d’actuacions i aportarà informació útil per orientar futures mesures de conservació als boscos de muntanya.
Ratpenats com a indicadors de la qualitat dels boscos
La instal·lació dels refugis forma part de les actuacions de conservació de la biodiversitat impulsades pel projecte LIFE UNCINATA*. La iniciativa considera els ratpenats un grup faunístic rellevant per valorar l’estat de conservació dels boscos de pi negre, ja que la seva presència està relacionada amb la disponibilitat de refugis i amb les condicions ecològiques de l’hàbitat forestal.
L’actuació busca, per tant, beneficiar directament les tres espècies seleccionades i, alhora, reforçar el coneixement sobre la biodiversitat associada als boscos pirinencs. La xarxa de caixes refugi esdevé així una eina complementària dins d’una estratègia més àmplia de conservació i seguiment dels ecosistemes forestals de muntanya.
Amb aquesta mesura, s’avança en la millora de les condicions d’hàbitat per a la fauna forestal i posa en relleu la importància de conservar no només els arbres, sinó també les estructures, cavitats i processos naturals que permeten als boscos acollir una biodiversitat rica i diversa.
